El futbol espanyol cada cop s’assembla més al món empresarial espanyol. Des dels escàndols dels no-descensos administratius del Sevilla i el Celta (1.995) fins a la massificació de les lleis concursals.

La temporada que ve, a primera divisió hi haurà 3 equips nous que han passat recentment o estant passant una situació concursal (antiga suspensió de pagaments): Rayo Vallecano (com a part de l’imperi Ruiz Mateos), Real Betis i Granada. D’altra banda, hi ha equips que han salvat els mobles miraculosament fitxant jugadors, com ara el Zaragoza, per presentar el concurs immediatament després del final de lliga. Això, senyors és fer trampes al solitari i és conegut al món dels txiringuitos amb el nom de fer un “sinpa”.

Els dirigents cerquen perpetuar-se als càrrecs per mantenir les seves influències. Els dirigents normalment s’apoltronen mitjançant la compra de participacions d’un club, ja que només hi ha 3 clubs que no són SAD (C.A. Osasuna, Real Madrid i F.C. Barcelona). Com és que hi ha gent que posa diners comprant equips de futbol? Desenganyem-nos, l’objectiu no és defensar l’amor a uns colors sinó utilitzar el club per interessos personals, tot seguint l’exemple de Jesús Gil.

Algú s’ha preguntat on van tots els diners que genera el futbol? Segons un estudi del professor José María Gay de Liébana, el futbol espanyol ha perdut 100M€ en l’exercici fiscal 2009-2010. Qui ha capturat aquesta riquesa? Jugadors? Clubs estrangers de procedència de jugadors? Ajuntaments? O potser són els dirigents i els intermediaris? (de les federacions en parlarem un altre dia).

Conseqüències: tot i tenir a la lliga els campions del món i d’Europa, tant a nivell de club com de selecció, la credibilitat dels clubs de la LFP està al mateix nivell que la dels polítics. Això dificulta la negociació de tots els clubs. Només cal veure els casos d’Alexis Sánchez (FCB) i Héctor Moreno (RCDE), on el problema no ha estat tant la quantitat a pagar sinó els terminis de pagament. S’ha generat una lògica crisi de confiança que acabarà encarint el mercat.

Veurem quants equips estan sanejats al 2014, tot i que m’hi jugo un pèsol que no seran ni la meitat i hauran de tornar a fer excepcions per garantir la continuïtat del model Panem et circenses, on el pa seria l’estat del benestar i el circ el futbol.