16 raons i no raons per l’independència de Catalunya


L’aparell propagandístic del mal anomenat unionisme treu fum. Vull exposar els motius pels que votaré a favor de la independència.

Catalunya

  1. ESPOLI – DÈFICIT FISCAL PERMANENT

Ningú qüestiona que una gran part dels impostos que es recapten, van a Madrid i no tornen. Segons el criteri, aquest dèficit va des dels 8.000m€ (mètode del benefici) fins als 16.000m€ (mètode del fluxe). Abans de la crisi hauria arribat a ser de 22.000m€ segons el mètode de fluxe monetari.

Molts cops sentim arguments aïllats com que España dóna x m€ a Catalunya. Hem de diferenciar els préstecs de les pèrdues. Quan dic que em compro una casa i el banc em deixa els diners, no vull dir que la casa m’hagi sortit gratis, perquè l’hauré d’anar pagant en els darrers anys. La realitat és que el una tercera part de tots els impostos catalans, no s’inverteixen o es gasten a Catalunya. Això equival aproximadament al 8% del PIB (que inclou tot, no només els impostos que són els ingressos de les institucions públiques, al PIB també s’hi inclouen els ingressos de les famílies i les empreses).

España ha tingut en les darreres 3 dècades dues grans fons de finançament (finançament és un eufemisme per la paraula ingrés ja que són diners que España mai no tornarà). La UE en forma de subvencions i Catalunya en forma de balança fiscal.

Crec però que la frase España ens roba no és certa, la realitat és que fins ara ens ha robat i ara és el moment de decidir si volem aturar-ho, per primer cop a la meva vida.
Burns

  1. LLENGUA I CULTURA

No es respecta el català a l’escola i es permet que hi hagi nens que no l’utilitzin com a llengua vehicular (a Catalunya), es censuren presentacions de llibres (Victus) i es nota clarament una diferència en les orientacions polítiques (fer comparatiu eleccions estatals i generalitat). Les personalitats espanyoles com Paquirrín, Torrente, Sergio Ramos o Belén Esteban no són representatives de Catalunya. Com tampoc les Sevillanes i les corridas o els barrets mexicans que venem a les Rambles.

Toros

Això no vol dir que en una Catalunya independent no es parli el castellà o no es puguin admirar els quadres de Velázquez, com apunta algun unionista en hores baixes.

  1. MARCA ESPAÑA I POCA REPRESENTATIVITAT

La voluntat política és totalment diferent, els partits que triomfen a España, a Catalunya són minoritaris, prova de la poca representativitat. No em sento representat per les institucions, la monarquia, les seleccions estatals, infraestructures improductives, tradicions com les corridas o la bandera i la permissivitat amb els símbols franquistes que a dia d’avui encara reben subvencions.

NO MOTIUS PER LA NO INDEPENDÈNCIA

Com que els arguments a favor de la independència són evidents, ja fa temps que el Gobierno ha utilitzat l’estratègia de la por. Aquests són els arguments que han fet servir:

  1. NO ES PAGARAN LES PENSIONS

MENTIDA! Les pensions són drets que un ciutadà adquireix per haver cotitzat (http://www.seg-social.es/Internet_2/Pensionistas/Pensiones/ModalidadesClases/index.htm). De la mateixa manera que un jubilat que ha cotitzat a España tota la seva vida, cobrarà la pensió si se’n va a Cuba, el mateix passaria si es quedés a Catalunya.

Un altre tema és el finançament de les pensions. Aquí cal tenir dos conceptes clars: d’una banda, tant España com Catalunya tenen el mateix problema d’envelliment de la població, el que fa que el model actual sigui insostenible en el temps, però d’altra banda cal tenir en compte que la Seguretat Social a Catalunya és menys deficitària que l’espanyola, entre d’altres raons perquè té una major ocupació.

També cal recordar que el sistema de pensions contributives en el sistema de repartiment. Això vol dir que les pensions dels catalans que es vagin jubilant en una Catalunya independent es finançaran amb les contribucions actuals.

El que no tinc clar és si un jubilat català tindrà una o dues pensions (la proporcional d’España a part de la catalana), però el que està clar és que en tindrà. Tot això vindrà donat per una negociació de traspassos d’actius i passius que s’haurà d’afrontar si Espanya no vol veure com es queda amb tot el seu deute (recordem que va a nom de l’estat espanyol) i menys PIB (derivat de la pèrdua de part del territori).

  1. SI US SEPAREU, NO SEREU COMPETITIUS PERQUÈ SEREU MOLT PETITS

Si és així, per què cap de les 22 colònies espanyoles ha tornat després d’independitzar-se? No es deu viure tan malament fora d’España.

Hi  ha molts exemples de països de la mida de Catalunya que són pròspers com ara Holanda, Dinamarca… La tendència global és cap a estats més petits on les decisions es prenguin més a prop del lloc on tenen impacte. Cal diferenciar que una unió comercial com la UE no implica una fusió d’estats sinó un afavoriment de les condicions comercials i acords en polítiques comuns determinades com la agrícola o el Banc Central.

RT

  1. CATALUNYA NO TINDRIA UN BANC CENTRAL I NO PODRIA UTILITZAR L’€

MENTIDA! S’utilitzarà l’€ com fins ara. Tampoc És que el Banco de España tingui cap influència en la política monetària del BCE on mana Alemanya.

  1. ESPAÑA VETARÀ L’ENTRADA DE CATALUNYA A LA UE

ALTAMENT IMPROBABLE. España no vetarà l’entrada de Catalunya dintre la UE perquè no pot permetre’s suportar tot el deute. A més, és el darrer interessat en posar fronteres. Cal esmentar que el 70% de les exportacions d’España passen per carretera, per Catalunya. Canviar això requereix de grans inversions en infraestructures i un cost superior en el transport que hagi de passar per una altra frontera amb França. Això implicaria un encariment de les importacions i les exportacions, que perjudicaria la competitivitat i encariria el preu de molts productes importats. Per tant, imposar una doble aduana seria un suïcidi comercial.

Per això, no és seriós parlar de fronteres i d’una Catalunya fora de la UE, més encara si considerem que compleix els requisits per ser un estat membre, o si més no, els compleix més que la pròpia España.

  1. EL BARÇA I L’ESPANYOL NO PODRAN JUGAR LA LLIGA
    ALTAMENT IMPROBABLE. El Barça continuarà guanyant la lliga, és una organització privada comercial supranacional, com l’NBA. De totes maneres, el futur és la lliga europea. Exposo totes les raons en aquest altre post https://paufernandez.com/2015/09/21/raons-per-les-que-el-fcb-no-abandonara-la-lliga/ .
  2. L’INDEPENDÈNCIA S’HA DE VOTAR ENTRE TOTS ELS ESPANYOLS

MENTIDA. O sigui que els països que fan referèndums per seguir o no dintre la UE han d’esperar a que tota Europa voti? Dit això, ja signem una consulta global a tota España i a veure què surt. És com si tota la comunitat de veïns ha de decidir quin cotxe t’has de comprar perquè estarà aparcat al parking comunitari. Nonsense!

  1. PÈRDUA DE LA NACIONALITAT

https://www.youtube.com/watch?v=CZ0G4JQDCVU

  1. EL TC NO PERMET UNA CONSULTA – VOTAR ÉS IL.LEGAL

FALS. Si el TC (depenent del PP) emet una sentència en contra de la consulta, el Govern estarà obligat a no respectar la decisió judicial Espanyola per complir amb el mandat del parlament de Catalunya. Ara bé, el PP ja ha establert un precedent incomplint sentències judicials (hipotètiques) amb el decret del trilingüisme (vergonyós d’altra banda) http://goo.gl/b1LBWJ. D’això se’n diu “do as I say, not as I do”. Prou hipocresia.

Ara ja és massa tard i hem trobat una alternativa al referèndum.

  1. LES GRANS POTÈNCIES MUNDIALS NO RECONEIXERAN L’ESTAT CATALÀ

MENTIDA, el mateix li van dir a Eslovènia i al dia següent hi negociaven. El 2008 va presidir la UE.

  1. TV3 RENTA EL CERVELL ALS CATALANS!

Primer de tot, cal dir que la gent mira el què vol mirar i els mitjans privats poden convidar qui vulguin. En segon lloc cal dir que la pluralitat a TV3 està assegurada, no com als mitjans estatals, tant públics com privats, com demostra el següent estudi quantitatiu: https://s.bsd.net/catalonia/main/page/file/badef9755ffd78a633_yum6bicdi.pdf . Cal afegir que aquesta manipulació espanyola és, a més de partidista, inconstitucional, incomplint l’article 1.1 de la Carta Magna. També vergonyós és el fet que s’obligui a TV3 a retransmetre mítings polítics de partits (amb assistents a remunerats) que no van anar a la diada, on hi van anar 1,5 milions de persones de forma gratuïta.

  1. A CATALUNYA HI HA CORRUPCIÓ (3%)

És evident: Palau, Pujol, ITV, Pretòria… Si bé és cert que és necessària una reforma profunda per evitar que els lladres continuïn al carrer, en aquest estudi es demostra com Catalunya és la comunitat autònoma amb un índex de corrupció més baixa de l’Estat. Mentre a Catalunya hi ha hagut 5 casos de corrupció per cada milió d’habitants, a la resta de l’estat n’hi ha hagut 12 de mitjana. http://es.slideshare.net/rporrata/com-es-distribueix-la-corrupci-poltica-a-espanya . Catalunya també és una de les comunitats amb un major índex de transparència. Hi insisteixo, tenim encara molta feina a fer i per això cal un marc legal i cultural diferent a l’espanyol.

Bárcenas

  1. SEPARATISTAS! MEJOR UNIDOS!

Separatistas: es titlla de separatista com si fos un insult. En general, considero que els Catalans no estan farts d’España sinó de l’Estat Español, per tots els punts comentats anteriorment. La majoria tenim arrels espanyoles i no hi ha dubte que hi ha moltes similituds. Quan viatjo fora, sempre m’entendré millor amb un espanyol que amb un indonesi. Això no treu que quan viatjo per Espanya, on he visitat quasi totes les comunitats autònomes, admiri el seu llegat històric i estigui molt còmode amb el tracte rebut.

Ara bé, no vull ser una minoria que no tingui influència en la política general del país. Si hem de ser solidaris, volem escollir on enviem els diners. No puc estar d’acord amb que el dèficit fiscal serveixi perquè Extremadura o Madrid ofereixin avantatges fiscals que a Catalunya no podem oferir. És totalment comprensible que vulguem prendre el control d’on invertim els diners dels nostres impostos. No perquè siguem Catalans, sinó perquè és el fruit del nostre treball i la llavor del nostre futur.

També cal recordar que no hi ha tal separació, dintre de la UE, on tard o d’hora Catalunya hi serà, no hi haurà fronteres ni impediments a la lliure circulació de persones o capital. No dramatitzem.

  1. BOICOT

Les amenaces també estan a l’ordre del dia. Des de l’Estatut del 2006, hi va haver un cert boicot cap als productes catalans, que després van anar desapareixent. Tinguem una cosa clara, els consumidors i les empreses compren coses perquè tenen una relació qualitat preu que els satisfà. Canviar de producte, sobretot per les empreses, pot implicar redissenyar una fórmula de producte o de procés productiu que difícilment estaran disposats a emprendre per una cosa tan ridícula com un boicot. A més, fer boicot implicaria deixar de consumir, per exemple, productes de la marca Nestlé o conduir cotxes SEAT. Està clar que els catalans no deixarem de menjar pernil o tomàquet, que procedeixen en gran mesura d’Extremadura.

A l’any 2000, el 57% de les exportacions catalanes can se a la resta de l’Estat Espanyol. Actualment, Espanya només representa el 43% de les mateixes. Està clar que durant molts anys, Catalunya ha tingut com a clients els consumidors i les empreses espanyoles, però això també ha estat una limitació per sortir a vendre fora. És en aquest precís moment, a les portes de l’independència quan les exportacions catalanes han batut rècords superant els 32.000M€, el possible “boicot” no ha de ser una raó per no ser valents.

Raons per les que el FCB no abandonarà la lliga


Els bancs, les pensions, la ciutadania de la UE… i ara la lliga! Continua l’estratègia propagandística de l’unionisme per intentar evitar a la desesperada que els partits favorables a l’autodeterminació de Catalunya obtinguin la majoria absoluta el proper 27S.

Sense entrar més en detalls polítics, vull esgrimir les raons per les que la lliga, contràriament al que diu, no està gens interessada en perdre un dels seus dos millors actius, el Barça:
  • Coopetència: de la mateixa matera que Cocacola i Pepsi es beneficien mútuament de le la coexistència perquè genera més demanda primària en la cola, el Barça i el Madrid no serien el mateix l’un sense l’altre. Mireu com se n’ha ressentit el Celtic arran del descens administratiu del Rangers els darrers anys. Podrien Barça i Madrid mantenir el nivell competitiu? Podrien captar als millors jugadors?
  • Econòmicament seria un gran problema:
    • La principal partida pressupostària d’ingressos dels clubs  (60% per la majoria d’equips, molt inferior en Barça o Madrid) és el contracte de TV. La lliga cobra actualment uns 800M€ sobre una facturació total de poc més de 2.000M€ (no disposem de la dada actual). Aquest any Telefónica paga 600M€ als que caldria sumar els drets internacionals. Sense el Barça, els ingressos per la lliga baixarien molt. La Premier League anglesa, la més popular del món, acaba de signar un contracte per que cobrarà 2.346M€ http://www.bbc.com/sport/0/football/31357409 (al canvi actual) per cadascuna de les següents 3 temporades.
    • Entrades. Els equips esperen els enfrontaments amb el Barça i el Madrid amb candeletes. No només els de 2aB a la copa, sinó els de primera divisió que fan el seu agost. Un Real Madrid Barça pot deixar 10 milions de recaptació, quan els seus ingressos abans d’impostos (RM) estàn pressupostats en 55M€ per la present temporada.
  • La lliga és una institució privada, de la mateixa manera que accepta a l’Andorra, no crec que fos del seu interès perdre al Barça i l’Espanyol, entre d’altres.
  • Ranking UEFA: el fet de perdre el Barça, que recordem ha guanyat 4 de les darreres 10 Champions, faria reduir dràsticament el coeficient general de la Lliga, que aquest any té fins a 5 equips per la victòria del Sevilla a la Europa League. Sense el Barça, amb un Madrid i Atlético menys competitius, s’hauria de veure si podrien colocar 4 equips o passarien a ser una lliga francesa o holandesa.

LFP

No parlem dels efectes que tindria l’independència en la selecció espanyola, que ha gaudit de 3 dels seus 4 grans títols (un mundial i dues eurocopes) gràcies a jugadors catalans com Xavi, Puyol, Piqué, Busquets, Cesc o Jordi Alba. Això sí que és un motiu de pes per la RFEF.

L’últim pufo de Laporta com a President


Qui estigui interessat, pot analitzar les diferències al web del club. http://www.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/club/temporada10-11/07/27/n100727112173.html . Les resumeixo:
  1. 37,8M pel litigi perdut amb Sogeable que la junta de Laporta va considerar que es recuperaria en una apel.lació. Davant la manca de certesa que es recuperarn els diners, no es pot donar l’ingrés.
  2. 12M de la prima de Mediapro que correspon als 3 anys posteriors, principi de meritament (devengo), com que el FCB no ha guanyat aquests bonus, encara que hagi signat un contracte, no es pot donar ingrés.
  3. 5,7M Viladecans és el 50% la diferència entre el valor en llibres (vam comprar a 21M) i la taxació actual.
  4. 14,9M Corresponents a una plusvàlua per la venda d’uns terrenys a Sant Joan Despí de la que no hi ha contracte i només se’n va cobrar un.
  5. 6,5M de Mediapro corresponent a la provisió del 50% del deute amb el club, generada amb anterioritat a la presentació de concurs de creditors per Mediapro.
  6. 8,2M de l’amortització de l’Henry. Es va cedir als NYRB de franc per estalviar la fitxa abans del 30.06, però en realitat és una denvinculació del jugador pel qual l’import pendent d’amortitzar ha de comptabilitzar-se com a “pèrdues per alienació d’immobilitzat”.
  7. 3,9M pel cas Baena. Com que està en via judicial, el Barça no es pot donar aquest ingrés fins que no hi hagi sentència ferma.

FORÇA BARÇA

¿De qué equipo son los superhéroes?


Del Barça, naturalmente. Aquí mostramos algunos ejemplos:

En primer lugar tenemos a Spiderman. este superhéroe adolescente muestra un uniforme similar al de la temporada 2012-2013 con una sutil diferencia, lleva una araña en lugar de la publicidad de Qatar. No obstante, quizás el ministro de interior diría que “son lo mismo”.

Imatge

Otro claro ejemplo es el Capitán América. Algunos pseudomadridistas dirán que “también lleva blanco” o “son los colores de la bandera norteamericana”, pero no se puede dudar que los valores de este líder de los Avengers concuerda con los valores que han llevado al Barça a dominar el fútbol europeo durante las dos últimas décadas.Imatge

El fontanero más famoso de la historia también es blaugrana:

Mario

Ahora bien, algunos dirán que estos colores solo le sientan bien a superhéroes masculinos. Nada más lejos de la realidad. Vemos un montaje de WonderWoman con la actriz Gina Carano (Haywire, Fast & Furious 6) que aún no se ha confirmado como estrella del filme y se especula que podría hacer un pequeño cameo en “The Man of Steel”.

Imatge

Supergirl también lució de blaugrana pero con poco éxito, podría compararse con Zlatan. Muchos poderes pero poco rendimiento. Quizás fuera porque el disfraz salió de un todo a 100. Eso sí, los ojos azules y los labios rojos van a juego.

Imatge

Y hablando de volar, hay un superhéroe no salido de un cómic que también ha lucido estos legendarios colores con glamour y pasión, estamos hablando del futuro Hall of Fame de la NBA Kobe Bryant!

Imatge

No dejamos las estrellas para referirnos a un superhéroe con aire de dios que viene de una de ellas. Thor, el dios del trueno.

Imatge

No todos los superhéroes son de carne y hueso. Hay un superhéroe que ha sobrevivido a los años, modernizando su tecnología pero siempre siendo fiel a sus colores azulgrana. Procede de Cybertron y es el último de los Primes. Lo habéis adivinado, se trata de Optimus Prime.

Imatge

Con esta colección de superhéroes, el mundo está a salvo … en las carteleras. Pero evidentemente falta uno que arrasará en los cines este verano. Su nueva versión vuelve a empezar de cero y estará dirigida por Zach Znyder (300) y producida por Christopher Nolan (Dark Night). Estoy hablando de The Man of Steel, Superman para los amigos, aunque la “S” que lleva en el pecho no signifique super.

Imatge

Y bien, ¿qué hay más grande que Superman? aquí os presento a los superhéroes salidos de La Masia que defienden los colores blaugrana cada semana:

Imatge

¿Es una casualidad que todos estos superhéroes legendarios vistan los mismos colores?

Este post pretende ser en clave de humor, nada más. Ningún derecho reservado

Reale Seguros, probablemente la peor aseguradora del mundo


El 8 de diciembre de 2011 tuve un accidente de coche. Esta es la mala noticia, aunque pronto descubriría que la peor noticia estaba aún por llegar. Estaba asegurado con Reale y os voy a narrar una historia tan increíble como lamentable.

El accidente se produjo cuando un coche se saltó un semáforo en rojo y envistió el coche que conducía, acompañado por mi entonces prometida (ahora casados). La historia de reclamaciones contra la otra parte, que negaba que su semáforo estuviera en rojo, y con la Guardia Urbana de Badalona, quienes tardaron sólo 2 meses en emitir el atestado policial (prácticamente igual al borrador que realizaron en el momento del siniestro) por suerte no tuvo más relevancia. La compañía contraria, Pelayo, me llamó al móvil el día siguiente a la recepción del atestado y una chica muy amable me comunicó que admitían la culpabilidad de su asegurado y que querían mandarme a un médico para realizar la evaluación de los daños físicos que habíamos sufrido. Una proactividad excelente.

Acto seguido me puse en contacto con Reale, la compañía que me aseguraImageba para conceder la autorización al taller para empezar a evaluar los daños y ya empezaron a marear la perdiz. Alegaban que hasta que no recibieran no se qué documentación de la compañía contraria no podían mover un dedo. Ni una sola frase del estilo de: “¿y vosotros estáis bien?”, cosa que es comprensible. A una aseguradora no le importa lo más mínimo la salud de sus asegurados, solo las indemnizaciones que tienen que pagar al cabo del año. Si quieren saber el perverso funcionamiento de las compañías aseguradoras lo explico al final del post*. Los incentivos son perversos.

Cuando por fin realizaron el trámite pudieron a empezar las reparaciones en el taller que tenía mi coche desde el accidente, habían pasado casi tres meses y yo ni siquiera solicité el vehículo de sustitución, como habrían hecho la mayoría de clientes. Al cabo de un par de semanas, cuando el vehículo fue reparado porque el coste de reparación era inferior al de indemnización por siniestro total, observo que la ventanilla delantera derecha (la del copiloto) no funciona. La razón, el perito de Reale había consultado el ordenador de a bordo y constaba como una avería anterior a la fecha del siniestro. Considerando que el mismo día del accidente la ventanilla funcionaba perfectamente y nunca había presentado ningún tipo de problema, me quedo totalmente perplejo, más aún cuando el taller me pasa el presupuesto de reparación de 531€. Ese es un importe que no puedo permitirme y que corresponde a la aseguradora. Yo no realizaré la reparación hasta que no tenga la conformidad.

Otra vez debo ir a parar a Reale. Voy presencialmente a sus oficinas de Vía Augusta-General Mitre en Barcelona. No me gusta hablar por teléfono y menos con compañías que tienen 902 de pago para su atención al cliente (los números 902 reportan ingresos para las compañías con lo que tienen un incentivo para mantenerte al teléfono, hablando con contestadores). Me comentan que lo consultarán con el perito para que lo vuelva a revisar y que me dirán algo. Evidentemente no me dicen nada y vuelvo presencialmente al cabo de un mes para ver qué pasa con mi reclamación. Me dicen que el perito se mantiene en sus trece. Al solicitar la hoja de reclamación me dan un formulario interno que hay que rellenar a mano, escanear y enviar por e-mail, aunque ellos prefieren el fax, como buena compañía del siglo XX. Relleno el formulario y lo envío. Me responden por carta certificada que no puedo recoger y cuando veo la notificación llamo para ver de qué se trataba. Ya estamos en septiembre. Entonces me confirman que lo han vuelto a denegar y que no pueden hacer nada más por mí. Empiezo mi speech de justificado cabreo y me dicen que no me pueden atender, que haga lo que crea oportuno y que ni siquiera me pueden informar sobre qué otros métodos de reclamación tengo.

Me informo entonces a través de su página web de una agencia privada, llamada D.A. Defensor, que se encarga de estos casos. Me piden que les mande otro e-mail y que ellos estudiaran el caso. En teoría, si esta agencia privada determina la procedencia de la reclamación, Reale debería acatar su decisión y hacerse cargo de la misma. Al cabo de mes y medio me envían una carta certificada para informarme que se ha denegado mi reclamación porque Reale tiene el derecho según el contrato de no atender esta reparación.

Imagínense la cara de tonto que tengo ahora mismo, 11 meses después del accidente y aún estoy reclamando. Pertenezco a Reale porque mi anterior compañía, Mutual Flequera de Catalunya, fue adquirida por esta compañía de sinvergüenzas.

En estos 11 meses, Reale no me ha llamado en ningún momento ni se ha interesado por nuestra salud. Ha escurrido el bulto para cansarme y que deje de persistir, como seguro muchos otros han hecho, pero llega un momento donde, a pesar de no tener tiempo para estas estupideces, voy a ir hasta el final para reclamar lo que considero justo y hacer público la clase de empresa que es Reale.

¿Cómo se gestiona una empresa de seguros para dar un servicio al cliente tan pésimo (o inexistente)? Puede ser una de dos:

  • O realmente son unos hipócritas que solo persiguen poner obstáculos en su funnel de indemnizaciones para minimizarlas o
  • Son unos incompetentes por permitir o por no saber qué clase de servicio están dando.

Personalmente tengo muy claro qué es lo que hay. El error de Reale es pensar que mi reclamación se agota aquí. Haré lo que haga falta para solucionar este agravio y por supuesto que se pueden despedir de un cliente que nunca en 12 años de carnet ha sido culpable en un accidente de tráfico.

*¿CÓMO FUNCIONAN LAS COMPENSACIONES ENTRE COMPAÑÍAS DE SEGUROS?

Esto que voy a describir no lo puedo confirmar porque me lo ha contado un corredor de seguros y no lo puedo contrastar por mi desconocimiento del sector.

Dada la gran cantidad de siniestros que se declaran, las compañías mantienen una estrecha relación unas con otras por obligación. Dado el elevado coste de negociar cada caso individualmente, hay un pacto entre ellas por el que la empresa que admita su culpabilidad debe indemnizar a la otra con una cantidad fija según unos baremos. Para el caso pondremos que es de unos 700€ (cifra no demostrable). Esta cifra es el resultado de la media entre todas las indemnizaciones. Entiendo que esta cifra cubre la indemnización por daños materiales, pero no por servicios médicos ni por compensación a los afectados, ya que en mi caso fue Pelayo quien me indemnizó y me gestionó la rehabilitación (3 meses). Esto no solo reduce el coste de cada reclamación sino que reduce la resistencia a declararse culpable por parte de cada compañía, ya que el coste es sabido de antemano. Ahora bien, en casos en que la compañía cuyo asegurado no ha tenido la culpa (aquellos que reciben primas por no tener siniestralidad) se ve obligada a sufragar el diferencial entre el coste real del siniestro y la indemnización que aporta la compañía contraria.

En mi caso, la indemnización, es decir, el coste de la reparación, ascendía a unos 9.000€, aunque no dispongo de la cifra exacta porque la factura no iba a mi nombre. Con todo, Reale debió sufragar un gasto de más de 8.000€ en indemnizaciones a pesar de la inocencia de su asegurado. Es de presuponer que al final del año se compensan las diferencias de alguna manera, pero no es justificable en ningún caso que no se quieran hacer cargo de la reparación de la ventanilla, por mucho contrato que haya de por medio.

POR FAVOR, SI PUEDEN EVITARLO, NO SE ASEGUREN NADA CON REALE

How to finance your startup (for beginners)


There are multiple types of startups and the new technologies and the current crisis situation have brought some new innovative ways in which an entrepreneur can fund his/her startup. I will use an approach depending on the phase the startup is in.

SAVINGS

There are two inputs that show an entrepreneur’s involvement into its startup. As in any other business, I refer to the main axioms, time and money.
Time is the first contribution to a startup, and although it has an intrinsic cost that should be taken into account when starting to sketch your own business plan, already invested time will have no relevance regarding a valuation (it depends mostly in DCF and synergies). However, the time imputed, depending on its opportunity cost, and the future dedication of the team is an asset that can help an entrepreneur get some leverage for future negotiations.
Money, in the other hand, is very tangible and it is what demonstrates better whether the entrepreneur is a chicken or a pig type (as in the eggs and bacon breakfast metaphor).

Friends / Family /Fools

For 99% of first time entrepreneurs, investing their own money is not an option, and in order to get a first demo, MVP or prototype, the startup requires an initial investment. Since the degree of uncertainty at this stage is still sky high, the entrepreneur must look after people in his/her circles of trust that have faith in the project (note the difference between faith and believe). I would recommend not to accept money from those who need it, but are very kind and want to give you a favor. There are no guarantees for money invested in startups. These investors may not be so aware of the high possibilities of losing their investment, or in the best case, getting some money back after an unknown period of time. They should understand this investment as a sunk cost so there is no risk on losing the relationship.

COLLABORATION

In the entrepreneur circles, people tend to help each other much more than in the corporate world. It is an attitude. Another way to take advantage of this collaboration is to exchange services. I have a financial background and imagine I need a sales plan or a special product design, but I have no money. I could agree to prepare a business plan and a balanced scorecard, or help another entrepreneur to speak with financial institutions… In exchange I could receive a programming work. This is just an example of collaborative ways, and even though it is very hard to find such agreements, I find the following advantages:
1. They do not consume resources. No need to raise capital.
2. There are no taxes included, so the transaction is always more efficient. There are also no overhead costs.
3. You learn from other ventures in similar stages.
4. You test other entrepreneurs that could be a good match for your own startup (I consider the hardest achievement for an entrepreneur to be meeting the right partner).
5. win win situation. There is no need to bargain as if it were a contract. A MOU will suffice. This type of collaboration is more transcendent.

You can collaborate in the following websits: www.trocobuy.com and www.favoralia.com.

BUSINESS ANGELS

It starts to get serious. When you have exhausted the previous options, you need to find some decent financing to at least try to get the company moving. That means closing the first sales, delivering to several customers, showing the startup can retain these customers and pivoting the product/service until it is ready to pick up the pace with the next ways of financing. By that stage, an entrepreneur MUST be fully aware of the startups weaknesses and know how to minimize them so them don’t become a threat (SWOT analysis 101).
The main advantage of this type of investors is that they are not as demanding in terms of reporting (as we will se in the following points), they tend to diversify much more their investments, and most important of all, they have the most similar long-term motivation as to that of entrepreneurs. They are not so much willing to make a quick buck and believe in the company’s value in the long-term. They each have an exit strategy, which can vary very much depending on the BA, but they are not as aggressive as Private Equity sharks.

By the way, investments can come in the form of money in a bank account, but also in assets, in services, in agreements…, but they can also be as a guarantee. A startup can acquire a bank loan and the investor can provide a guarantee with his/her own assets. The main advantage is that the money is provided by the bank, although the investor is liable for it. The financial cost should also be added. This is not very common, but it can come in handy for certain situations where the investor does not have enough liquidity, but has assets.

Where can you find Business Angels in Spain? I will use a list published by entrepreneur and BA Carlos Blanco in his blog:

Family Office / SCR / Fondo

Incubadoras / Aceleradoras

Emprendedores / Business angels

GOVERNMENT GRANTS AND/OR LOANS

Grants that are not linked to a merit are, from my point of view, a waste. However, if they exist, entrepreneurs must know how they work and get the most out of them. Due to the current economic situation, these may not last many more years (personal observation).

Grants: in Spain there are some funds that promote the employment of qualified personnel with a degree. One of these is the loan Inncorpora, which came up in the summer 2012 for only a month. Entrepreneurs have to be on the lookout for the opening of such great opportunities. They compensate for the salary and social security of the employees hired under these premises. Here you may also find a search engine for government grants in Spain.

Loans: also in Spain, ENISA is a great initiative that is holding up despite the severe government cuts. They are loans to startups or tech companies that would find it hard to get financing from other institutions. They have several options, and here is an outline of the conditions as they appear on their website http://www.enisa.es/es/financiacion/info/creacion/enisa-jovenes-emprendedores:

Condiciones

  • Ser pyme con forma societaria, constituida, como máximo, en los 24 meses anteriores a la solicitud
  • Modelo de negocio innovador/novedoso
  • No estar enmarcado en el sector inmobiliario y financiero
  • Edad máxima de quienes ostenten la mayoría del capital no superior a 40 años
  • Se financiará adquisición de activos fijos y circulante necesario para la actividad
  • Aportaciones de socios por importe del 15/25% de la cuantía del préstamo solicitado a ENISA. (25% for loans above 50.000€ and 15% for the rest).

Características

  • Préstamo participativo
  • Importe mínimo 25.000 €
  • Importe máximo: 75.000 €
  • Interés mínimo: Euribor + 2,5%
  • Interés variable: se determinará en función de la rentabilidad financiera de la empresa, de hasta 4,5% por encima del interés mínimo.
  • Comisión apertura: 0,5%
  • Vencimiento: máximo 4 años
  • Carencia: máximo 6 meses
  • Comisión amortización anticipada: 2%
  • Sin garantías

STARTUP CAMPS

They offer some prizes for innovative ideas/projects, loans at good rates or even an investment in the capital. Being that quite important, there are other factors which are very valuable for entrepreneurs:
1. Incubation periods with mentors which allow the startup to shape up its business plan and test the product/service.
2. Reputation. Once the startup receives awards or is selected in camps, it earns prestige it can use to:
a. Attract talent
B. Attract follow-up investors
C. Attract media coverage
D. Use it to talk with financial institutions since it is a validation method of the business plan.

CROWDFUNDING

New technological innovations and wide accessibility of the internet have brought on this very interesting way of “selling” your company to a “virtually unlimited” amount of potential investors. Instead of trying to convince few investors for big stakes of the startup, this innovative method allows entrepreneurs to search multiple investors or buyers for a very small stake in the company or a single product. There are 4 types of crowdfunding:

  1. Equity based: investors get shares. An example is The Crowd Angel
  2. Donation based: basically used by NGOs. This is not like having a donation Paypal button for donations on your site.
  3. Lending based: instead of buying shares, the investment is to be repaid depending on some conditions. However, this type of crowdsourcing is not as common since the volatility of startups would require a huge interest rate expected. The loans are commonly made P2P, as for instance, Comunitae.
  4. Reward based; investors do not expect a returnon their investment. They directly buy a product or service that would be impossible to make if it weren’t for pre-orders with down payments. Examples of this type are Projeggt or Kickstarter.

ILLEGAL ACTIVITIES

This is no joke. There are plenty of activities I can think of, but of course we recommend not to engage in anything that may seem unethical o illegal since it can jeopardize the future of the startup, and of course that of the entrepreneur. In startups, the image of the company is the image of the entrepreneur team. Trust is very hard to earn and very easy to lose. Despite the fact that big corporations have been made from drug money, lobbies with governments, bribes, inhuman working conditions, tax evasive maneuvers, etc… We advise you not to risk it.

FAMILY OFFICE

These are family owned, but necessarily family run businesses. We must consider than some of the best managed companies in Spain are familiar. For instance Inditex and Mercadona. There are also lots of “Hidden Champions”, companies not very popular to the public, but which have managed to secure important recurrent earnings each year. From these cash flows they can invest in complementary activities, but they can also diversify.

Family offices are also formed by the sale of a company and their purpose is then to manage the wealth obtained from the sale. It is always important for entrepreneurs to understand the motivations of the investors.

Family offices can be a good source of funding for startups since they can provide funds with a less aggressive management and can also contribute with involvement from experienced managers, “Smart Money”. However, the type of involvement can be very different from one FO to another, very much depending on the profile and the short-long term focus of the office.

INDUSTRIAL INVESTORS

They are very hard to get for a startup. By industrial company I mean a well established corporation that has a direct interest in the sector of activity of the startup or considers the synergies it can obtain from an investment in a startup. The big difference is that they know very well the market, compete on it, and want to make sure they get a strong position in the startup. It is very likely that they would want to acquire a controlling position, directly of through options. That means that there is not going to be much room for a serial entrepreneur in most cases, so I would only recommend this option if there is a guarantee of being able to exploit a certain market segment or a country market. This is the best option for an exit.

The most visible industrial investors are now not industrial companies, but IT monsters such as Google or Facebook.

EQUITY GAP

It is very common to find a GAP between previously described funding sources and the next ones. Generally, Business Angels and other investors have a lower income capability and before a startup jump into the big league we will describe later, there is a huge GAP. In Spain, if the round the entrepreneurs seek is between 500k€ and 2M€, there are not as many options. That can be a big problem and entrepreneurs should take it into account in order not to run out of cash or face Venture Capital before they are prepared to.

VENTURE CAPITAL

Once you have the mold and the startup is ready for scaling, you may seek new rounds with venture firms. These firms must be approached from an early stage. Even if you are not ready to raise capital at the moment, it is advisable to establish contact with a couple of firms so you can get feedback and establish a relationship that can later bring up a partnership with more reliability from both parties.

These firms are experts in dealing with these situations and they are very well aware of the success possibilities. However, they can be very aggressive, imposing heavy reporting requirements and forcing exits at times that are not best for the interest of the company. Negociating the terms of the agreement can be excruciating.

PRIVATE EQUITY

Use as a last resource. They invest in all sort of companies, not only in startups. It is very unlikely they will invest in a startup that does not have a track record over several years. They expect to make a 25% ROI per year, staying around 3 years approx. The mortality rate of their portfolio is lower than that of the rest of the type of firms stated above, and their exit strategy is usually very aggressive. They will do anything in their hands to clean up the balance sheet and pack the company for resale, usually being industrial companies in the same market the ideal potential buyers, or IPOs. These firms implement hands on policies like no other, getting presence in the board, placing their people in top management positions and professionalizing the company in the most efficient way. The good aspect of PE firms is that they reduce fat from companies like no other, but their short term objectives are very distant from that of the founders.

Debate:

Is there any other way I forgot to mention? Share it with the crowd! Post a comment

Informe detallado de errores arbitrales FCB-RM 11-12


Como exárbitro de fútbol, he analizado detalladamente los errores arbitrales que se han producido en los partidos de liga del FC Barcelona y el Real Madrid durante las primeras 36 jornadas de liga. Analizaré los puntos que ha ganado o dejado de ganar cada equipo y reflejaré la clasificación virtual con las siguientes asunciones:

  • Las expulsiones no alteran el resultado, sean en el minuto que sean.
  • Las faltas fuera del área o la no señalización de las mismas, aunque relevantes en el desarrollo del juego, no se pueden trasladar objetivamente al resultado de un partido.
  • Los penalties inexistentes pitados no computan como gol.
  • Los penalties no pitados se cuentan como gol marcado siempre, dada su elevada probabilidad de éxito.
  • El efecto temporal de las decisiones arbitrales tampoco se tienen en cuenta, a pesar de ser muy claro el efecto psicológico de ciertas decisiones en el desarrollo del juego.
  • Las sanciones aplicadas por el comité de competición y por el “juez único” Don Alfredo Flórez tampoco se tendrán en cuenta.

Actualmente, la diferencia entre ambos equipos es de 4 puntos. Este estudio demuestra que el FCB tiene 7 puntos menos de los que debería tener, mientras que el RM tiene 10 puntos de más. La diferencia son 17 puntos! En resumen, el FCB, debería estar líder con 10 puntos de ventaja. En paréntesis los puntos dejados de sumar (-) o sumados de más (+) por decisiones arbitrales.

FC Barcelona (+7):

  1. Jornada 5 (-2): Valencia 2-2 FCB: dos penalties sobre Leo Messi omitidos por Velasco Carballo. Rami, quien comete el primer penalty, ya tenía una amarilla.
  2. Jornada 14 (-1): Getafe 1-0 FCB: gol mal anulado a Messi por fuera de juego inexistente.
  3. Jornada 18 (-2): Espanyol 1-1 FCB: Penalty y expulsión no señalado por mano de Raül Rodríguez.
  4. Jornada 21 (-2): Vilareal 0-0 FCB: Penalty de Gonzalo sobre Alexis.
  5. Jornada 23 (-1): Osasuna 3-2 FCB: Gol de Lekic en fuera de juego.
  6. Jornada 25 (+2): At Madrid 1-2 FCB: . Penalty por mano de Sergio Busquets. 2 ocasiones claras del At Madrid anuladas por fuera de juego inexistente
  7. Jornada 35 (-1): FCB 1-2 RM: Gol de Khedira en fuera de juego.

Real Madrid (-10):

  1. Jornada 13 (+2): Valencia 2-3 RM: Penalty y expulsión no pitado por mano de Higuaín.
  2. Jornada 22 (+2): Getafe 0-1 RM: Penalty por mano de Pepe no pitado.
  3. Jornada 25 (+2): Rayo Vallecano 0-1 RM: Penalty y expulsión por agresión de Sergio Ramos dentro del área.
  4. Jornada 27 (+3): Real Betis 2-3 RM: el primer gol de Betis es ilegal por mano de Rubén Castro. Dos penalties claros por mano de Xavi Alonso y Sergio Ramos. El tercer gol del Madrid es ilegal por fuera de juego de Khedira, que está en la trayectoria del balón.
  5. Jornada 28 (-2): Madrid 1-1 Málaga: penalty no pitado por zancadilla sobre Marcelo.
  6. Jornada 29 (+1): Vilareal 1-1 Madrid: penalty no pitado de Arbeloa que agarra a Nilmar.
  7. Jornada 35 (+2): FCB 1-2 RM: Gol de Khedira en fuera de juego.

ERRORES ARBITRALES SIN INCIDENCIA en la clasificación según las asunciones expuestas:

FC Barcelona:

  1. Jornada 7: Sporting 0-1 FCB: penalty claro no pitado sobre Messi.
  2. Jornada 8: FCB 3-0 Racing: penalty no pitado sobre Leo Messi.
  3. Jornada 19: FCB 4-2 Betis: penalty no pitado sobre Iniesta y le amonestan por simular con 2-2.
  4. Jornada 22: FCB 2-1 Real Sociedad: 2 penalties no pitados por mano de jugadores de la Real a jugada de Tello.
  5. Jornada 23: Osasuna 3-2 FCB: Jugada de gol mal anulada a Alexis por fuera de juego inexistente.
  6. Jornada 26: FCB 3-1 Sporting: hasta 3 penalties no pitados en el área del Sporting por Velasco Carballo.
  7. Jornada 27: Racing 0-2 FCB: penalty de Bernardo sobre Messi no pitado. Expulsión de Babacar por pisar a Busquets.
  8. Jornada 28: Sevilla 0-2 FCB: Gol mal anulado a Messi por fuera de juego inexistente. La realización de GolT no ofreció la repetición en directo.
  9. Jornada 29: FCB 5-3 Granada: 2 penalties no pitados a favor del FCB. Uno por zancadilla sobre Alexis y otro por mano de Mainz.
  10. Jornada 32: Zaragoza 1 – 4 FCB: Gol de Aranda en fuera de juego. Penalties no pitados, uno por mano de Keita y otro por derribo de Tiago en el área.
  11. Jornada 33: FCB 4-0 Getafe: gol fantama mal anulado a Xavi.
  12. Jornada 34: Levante 1-2 FCB: penalty por mano involuntaria de Busuqets mal pitado. No se muestran las segundas amarillas sobre Botelho por penalty sobre Cuena y a Iborra por pérdida de tiempo.

Real Madrid:

  1. Jornada 3: RM 4-2 Getafe: penalty pitado a favor del RM por falta inexistente a CR7 fuera del área con 1-1. En la misma jornada, a Leo Messi le amonestan por un piscinazo en Anoeta y desde entonces no le han pitado ningún penalti.
  2. Jornada 19: Mallorca 1-2 RM: Se anula ocasión manifiesta de gol al Mallorca por fuera de juego pitado cuando el jugador se encontraba en su propio terreno de juego.
  3. Jornada 24: RM 4-0 Racing: Expulsión injusta al racinguista Cisma en el minuto 44 con 1-0. Gol de Benzema ilegal por fuera de juego.
  4. Jornada 25: Rayo Vallecano 0-1 RM: a parte de los penalties mencionados, no se expulsa a Pepe por pisotón y se expulsa a Michu del Rayo injustamente.
  5. Jornada 32: Madrid 0 – o Valencia: penalty sobre Benzema no pitado. Penalty de Pepe a Víctor Ruiz tampoco pitado.
  6. Jornada 34: RM 3-1 Sporting: Canella no es expulsado por segunda amrilla. Pepe da un codazo y no ve la amarilla (después vería la segunda). Penalty sobre DiMaría no pitado.
  7. Jornada 35: RM 3-0 Sevilla: gol mal anulado a Fazio por penalty inexistente de Negredo sobre Pepe.
En este link se pueden ver 12 de los penalties no señalados a favor del FCB (no actualizado): http://www.fcbarcelonanoticias.com/2012/03/12-penaltis-de-libro-no-pitados-leo.html

Este informe se ha empezado a redactar en la segunda vuelta, cuando el desequilibrio en los arbitrajes ha sido más manifiesto, sin tener acceso a los vídeos de todos los partidos. El objeto no es remarcar que en las últimas 3 temporadas al Real Madrid le han pitado el triple de penalties que al FCB o que en penalties en contra al FCB le han señalado 3 justamente pero al Madrid 1, sino analizarlos uno por uno. Hasta 16 penalties no pitados al FCB en 36 jornadas arrojan una media de casi un penalty cada 2 partidos. Si crees que me he dejado alguna jugada, por favor añade tu comentario, pero que sea objetivo.

10 reasons why my next phone won’t be an iPhone


I am no geek, but after two months with my state of the art iPhone4S, I confess I regret not having acquired an Android device. Here’s why:

  1. iTunes: this major lockout strategy of incompatibility has kept me many years away from purchasing an iPod. Closed systems are not for me.
    1. Music: I am a music lover that owns hundreds of original CDs. I am not willing to waste my time converting my music to a format that will not play on any other devices.
    2. Movies: I was also unable to store an original digital copy of a movie on my iPad (and therefore iPhone). I am no genius, but that is something that should be crystal clear.
    3. Freedom: why does Apple has to decide what programs or apps I can or cannot install on my device?
    4. iTunes: you depend on a single computer to be the host of iTunes.
  2. Flash: this antiflash crusade is ridiculous. I want to be open to the world, not only to the part that Apple wants.
  3. Battery: it must be the only phone that cannot stand one single day without charging.
  4. Complement dependent: the phone looks great, although I don’t like the glass back. However, it is not functional and accessories are required, at least the typical bumper to prevent sliding and short range unavoidable accidents.
  5. Lack of compatibility with other devices: when trying to receive pictures from other phones via bluetooth I did not manage to establish a connection. I felt like the weird one, I was out. My old Nokia had no problems with that.
  6. Screen size: it is too small for my needs, typing is awful.
  7. When you are typing on, let’s say, and app for Facebook, if you accidentally type elsewhere on the screen, you lose everything you had written. You cannot go back. That is very annoying. Furthermore, trying to edit text is complex, sometimes the cursor disappears.
  8. Compatibility of files: I work on windows and when I want to bring files to show through my iPad I have to save them on my Dropbox folder. Many formats won’t play.
  9. E-mail push: even when connected to wifi, the iPhone does not always receive e-mails on time, I have to open the mail and wait for it to synchronize. For a device that is constantly sending information, I find it to be a huge mistake. Comparing to a Blackberry or even a Nokia this issue leaves the iPhone in a very bad position. There are other important compatibility issues with:
    1. Gmail, not being able to delete an e-mail from the phone.
    2. Hotmail, where e-mails have to be erased 3 times (iPhone, iPad and Hotmail via web).
  10. USB: are you serious?

I know going to another OS in the future will be unpleasant, from the contacts in the address book to the files and info I have on the different apps, but so far it looks like Apple leaves me with no choice.

IBERIA: terror en el aire… y en la tierra


Esta foto no es de Iberia pero refleja mi opinión

Siendo una aerolínea internacional que viene de un monopolio es difícil poder ofrecer un servicio destacado. Os contaré algo que es más difícil todavía, ofrecer una ausencia casi total de servicio.

Esta situación la he vivido personalmente en un vuelo intercontinental directo desde Barcelona. El vuelo salió con 2h45’ de retraso. Considerando que el horario previsto era las 13h y que la gente debía comer en el avión, la espera se hizo larguísima con el estómago vacío. No fue lo peor. En la pantalla de la puerta de embarque aparecía el vuelo con normalidad y la gente se fue posicionando en la cola como de costumbre. Posteriormente modificaron el horario de salida en la pantalla sin dar ningún tipo de explicación y fueron llamando a pasajeros por megafonía de 3 en 3. Empezó a correr el rumor de que la gente del mostrador comentaba a algunos pasajeros que se acercaron que había un problema técnico que se estaba revisando antes de despegar. Me parece excelente que revisen los problemas técnicos en tierra, pero deberían especificar cuál es para no crear psicosis. Evidentemente, los deadlines propuestos para el despegue no se cumplieron.

También quiero mostrar mi malestar con la comida, algo que ya sabía que no me gustaría. Estando en la fila 33 de un total de 37 la azafata nos dio el risotto, cuando le pedimos si había algo más nos comentó que la carne se había terminado. Entiendo que es muy costoso tener sobras de carne, pero el service level fue lamentable. Tampoco entiendo como le llaman Risotto Funghi a un arroz recalentado con sobras de setas realmente asqueroso.

La atención de las azafatas fué siempre correcta. Las cosas como son.

Entretenimiento: las dos películas que mostraron (Montecarlo y otra de cuyo nombre no puedo acordarme) son realmente infumables. Creo que nadie las vio, quizás también porque las pantallas eran tan antiguas que resulta muy incómodo. Estaba preocupado porque una de las peores películas que he visto en mi vida, “Una sola noche”, estaba programada para la vuelta. Una pesadilla vamos. El target de estos bodrios pseudorománticos es claramente el público femenino (que nadie se ofenda), pero si observan en los vuelos, las mujeres duermen en el avión, normalmente.

Por suerte, en el viaje de vuelta Iberia nos tenía preparada una sorpresa. El vuelo había sido cancelado por “Crew rest”. Es decir, no tenían a la tripulación descansada porque algún otro vuelo se había retrasado o cancelado. Un pasajero en la cola confirmaba con su smartphone que el vuelo seguía aún disponible en una página web de reservas.  No entiendo como puede ser que Iberia no tenga el detalle de contactar con los pasajeros, en la cola no éramos más de 100 (quizás por ello decidieron no volar, no me creo nada). Tienen el teléfono, el e-mail, el hotel donde la gente se aloja… Para nada. Esperan a que los pasajeros vayan llegando al aeropuerto, ponen a aprendices de azafata y a decir a los pasajeros que se les pasa al vuelo del día siguiente o que pueden tomar otro vuelo de BA que llega al destino final 7 horas más tarde. Por supuesto que elegimos viajar con BA aún haciendo escala de 5 horas en Heathrow. No cabe decir que el vuelo con BA fue perfecto, aunque la bazofia que nos dieron para comer era, para mi gusto, repugnante.

Espero que alguien se lea esto y tenga capacidad para actuar. Introduje mi reclamación en la web https://www.iberia.com/OneToOne/v3/complaintPage1.do pero no creo que hayan hecho ni caso. Te piden una barbaridad de información que es una barrera de entrada para gente que quiere aportar comentarios que les ayuden a mejorar (empeorar es difícil).

De qué sirve subcontratar la definición de la estrategia de la atención al cliente si la implementación la sigues realizando con el mismo personal funcionarial de siempre. Cómo puede ser que no hay un teléfono de atención al cliente visible? Dónde tengo que realizar mi reclamación? Como el tiempo necesario para presentar una reclamación delante de las autoridades pertinentes es superior al que tardo escribiendo este post, ahí va.

En el último año he tomado vuelos intercontinentales con BA y AF y la calidad ha sido considerablemente superior, aparte de contar con aviones más nuevos con entretenimiento individual y habitáculos más cómodos. En Iberia me sentí otra vez como un borrego y volverá a pasar mucho tiempo hasta que vuelva a reservar un vuelo con vosotros.

Si la única solución de viaje que encuentra es con Iberia, siga buscando.

Gracias

Por qué Belén Esteban es millonaria?


Es muy fácil quejar-se de supuestas injusticias, sin reconocer que el rechazo público de la sociedad es en realidad un reflejo de la hipocresía de las personas. El mercado no miente.

Siempre que sale el tema en una conversación, sea en la pescadería o en un ambiente más intelectual, todo el mundo se escandaliza de como un personaje semejante cobra millones de Euros cuando por ejemplo, un/a médico que salva vidas aspira de media a un nivel de vida mucho más modesta.

La respuesta es la envidia. Las personas somos envidiosas de otras que puedan tener más éxito o ser más brillantes que nosotros. Ver a una persona que es menos brillante y es más maleducada que la mayoría de la población es reconfortante. “Mal de muchos, consuelo de tontos”. Es siempre reconfortante saber que siempre hay alguien peor que uno mismo. Por eso la audiencia se dispara cuando esta mujer hace su numerito. Es tan obvio que dice tonterías, que permite a todo el mundo opinar y despertar una reacción emocional.  Por ello, creo que esta mujer tiene el talento de hacer sentir mejor a la gente, aunque sea a costa de ofrecer un mal ejemplo. Ese talento está demostrado por los audímetros y por eso los principales exponentes de la telebasura le pagan lo que le pagan.

Esta situación es lamentable, pero es justa porque el mercado no miente. Vendes tanto, cobras tanto. Entonces, lo que es lamentable puede que sea la sociedad.