Aquesta reforma que està acaparant tants esforços i repercussió servirà per ben poc.

Si analitzem l’objectiu principal, limitar el dèficit, en primera instància pot semblar positiu per redir el poder intervencionista del govern. Això, donat el nivell de la classe política espanyola (i catalana), pot semblar molt interessant. Ara bé, els polítics tenen un gran repertori de recursos per manipular els comptes i complir amb la nova constitució. Passarà el que passa a totes les empreses en borsa, els interessos a curt termini  faran prendre decisions a gent que només té l’objectiu de perpetuar-se al càrrec. Davant d’una situació de dèficit, es podran fer desinversions que estratègicament poden ser ruïnoses al llarg o mitjà termini, com per exemple ha passat amb les llicències de construcció. Tot això només farà que complicar el trencaclosques. Si Grècia va amagar el seu fiasco a tothom, a Espanya, país de la picaresca, poden passar coses pitjors (12% del PIB de la zona €).

Però que ningú es preocupi. Donat que no s’estableix un límit determinat, això continuarà sent el camarot dels germans Marx. Tota aquesta reforma que es ven com la salvació serà bells and whistles, o com en diem a Catalunya, fum fum fum. S’ha de desviar l’atenció i justificar les dietes dels polítics.

El diu la Constitució espanyola, m’interessa ben poc, no és la meva. Jo no l’he votada i no serà el primer article amb el que no hi estigui d’acord.

La festa continua…