L’aparell propagandístic del mal anomenat unionisme treu fum. Vull exposar els motius pels que votaré a favor de la independència.

1. ESPOLI – DÈFICIT FISCAL PERMANENT

Ningú qüestiona que una gran part dels impostos que es recapten, van a Madrid i no tornen. Segons el criteri, aquest dèficit va des dels 8.000m€ (mètode del benefici) fins als 16.000m€ (mètode del fluxe). Abans de la crisi hauria arribat a ser de 22.000m€ segons el mètode de fluxe monetari.

Molts cops sentim arguments aïllats com que España dóna x m€ a Catalunya. Hem de diferenciar els préstecs de les pèrdues. Quan dic que em compro una casa i el banc em deixa els diners, no vull dir que la casa m’hagi sortit gratis, perquè l’hauré d’anar pagant en els darrers anys. La realitat és que el una tercera part de tots els impostos catalans, no s’inverteixen o es gasten a Catalunya. Això equival aproximadament al 8% del PIB (que inclou tot, no només els impostos que són els ingressos de les institucions públiques, al PIB també s’hi inclouen els ingressos de les famílies i les empreses).

España ha tingut en les darreres 3 dècades dues grans fons de finançament (finançament és un eufemisme per la paraula ingrés ja que són diners que España mai no tornarà). La UE en forma de subvencions i Catalunya en forma de balança fiscal.

Crec però que la frase España ens roba no és certa, la realitat és que fins ara ens ha robat i ara és el moment de decidir si volem aturar-ho, per primer cop a la meva vida.

2. LLENGUA I CULTURA

No es respecta el català a l’escola i es permet que hi hagi nens que no l’utilitzin com a llengua vehicular (a Catalunya), es censuren presentacions de llibres (Victus) i es nota clarament una diferència en les orientacions polítiques (fer comparatiu eleccions estatals i generalitat). Les personalitats espanyoles com Paquirrín, Torrente, Sergio Ramos o Belén Esteban no són representatives de Catalunya. Com tampoc les Sevillanes i les corridas o els barrets mexicans que venem a les Rambles.

Això no vol dir que en una Catalunya independent no es parli el castellà o no es puguin admirar els quadres de Velázquez, com apunta algun unionista en hores baixes.

3. MARCA ESPAÑA I POCA REPRESENTATIVITAT

La voluntat política és totalment diferent, els partits que triomfen a España, a Catalunya són minoritaris, prova de la poca representativitat. No em sento representat per les institucions, la monarquia, les seleccions estatals, infraestructures improductives, tradicions com les corridas o la bandera i la permissivitat amb els símbols franquistes que a dia d’avui encara reben subvencions.

NO MOTIUS PER LA NO INDEPENDÈNCIA

Com que els arguments a favor de la independència són evidents, ja fa temps que el Gobierno ha utilitzat l’estratègia de la por. Aquests són els arguments que han fet servir:

4. NO ES PAGARAN LES PENSIONS

MENTIDA! Les pensions són drets que un ciutadà adquireix per haver cotitzat (http://www.seg-social.es/Internet_2/Pensionistas/Pensiones/ModalidadesClases/index.htm). De la mateixa manera que un jubilat que ha cotitzat a España tota la seva vida, cobrarà la pensió si se’n va a Cuba, el mateix passaria si es quedés a Catalunya.

Un altre tema és el finançament de les pensions. Aquí cal tenir dos conceptes clars: d’una banda, tant España com Catalunya tenen el mateix problema d’envelliment de la població, el que fa que el model actual sigui insostenible en el temps, però d’altra banda cal tenir en compte que la Seguretat Social a Catalunya és menys deficitària que l’espanyola, entre d’altres raons perquè té una major ocupació.

També cal recordar que el sistema de pensions contributives en el sistema de repartiment. Això vol dir que les pensions dels catalans que es vagin jubilant en una Catalunya independent es finançaran amb les contribucions actuals.

El que no tinc clar és si un jubilat català tindrà una o dues pensions (la proporcional d’España a part de la catalana), però el que està clar és que en tindrà. Tot això vindrà donat per una negociació de traspassos d’actius i passius que s’haurà d’afrontar si Espanya no vol veure com es queda amb tot el seu deute (recordem que va a nom de l’estat espanyol) i menys PIB (derivat de la pèrdua de part del territori).

5. SI US SEPAREU, NO SEREU COMPETITIUS PERQUÈ SEREU MOLT PETITS

Si és així, per què cap de les 22 colònies espanyoles ha tornat després d’independitzar-se? No es deu viure tan malament fora d’España.

Hi  ha molts exemples de països de la mida de Catalunya que són pròspers com ara Holanda, Dinamarca… La tendència global és cap a estats més petits on les decisions es prenguin més a prop del lloc on tenen impacte. Cal diferenciar que una unió comercial com la UE no implica una fusió d’estats sinó un afavoriment de les condicions comercials i acords en polítiques comuns determinades com la agrícola o el Banc Central.

6. CATALUNYA NO TINDRIA UN BANC CENTRAL I NO PODRIA UTILITZAR L’€

MENTIDA! S’utilitzarà l’€ com fins ara. Tampoc És que el Banco de España tingui cap influència en la política monetària del BCE on mana Alemanya.

7. ESPAÑA VETARÀ L’ENTRADA DE CATALUNYA A LA UE

ALTAMENT IMPROBABLE. España no vetarà l’entrada de Catalunya dintre la UE perquè no pot permetre’s suportar tot el deute. A més, és el darrer interessat en posar fronteres. Cal esmentar que el 70% de les exportacions d’España passen per carretera, per Catalunya. Canviar això requereix de grans inversions en infraestructures i un cost superior en el transport que hagi de passar per una altra frontera amb França. Això implicaria un encariment de les importacions i les exportacions, que perjudicaria la competitivitat i encariria el preu de molts productes importats. Per tant, imposar una doble aduana seria un suïcidi comercial.

Per això, no és seriós parlar de fronteres i d’una Catalunya fora de la UE, més encara si considerem que compleix els requisits per ser un estat membre, o si més no, els compleix més que la pròpia España.

8. EL BARÇA I L’ESPANYOL NO PODRAN JUGAR LA LLIGA
   ALTAMENT IMPROBABLE. El Barça continuarà guanyant la lliga, és una organització privada comercial supranacional, com l’NBA. De totes maneres, el futur és la lliga europea. Exposo totes les raons en aquest altre post https://paufernandez.com/2015/09/21/raons-per-les-que-el-fcb-no-abandonara-la-lliga/ .
9. L’INDEPENDÈNCIA S’HA DE VOTAR ENTRE TOTS ELS ESPANYOLS

MENTIDA. O sigui que els països que fan referèndums per seguir o no dintre la UE han d’esperar a que tota Europa voti? Dit això, ja signem una consulta global a tota España i a veure què surt. És com si tota la comunitat de veïns ha de decidir quin cotxe t’has de comprar perquè estarà aparcat al parking comunitari. Nonsense!

10. PÈRDUA DE LA NACIONALITAT

https://www.youtube.com/watch?v=CZ0G4JQDCVU

11. EL TC NO PERMET UNA CONSULTA – VOTAR ÉS IL.LEGAL

FALS. Si el TC (depenent del PP) emet una sentència en contra de la consulta, el Govern estarà obligat a no respectar la decisió judicial Espanyola per complir amb el mandat del parlament de Catalunya. Ara bé, el PP ja ha establert un precedent incomplint sentències judicials (hipotètiques) amb el decret del trilingüisme (vergonyós d’altra banda) http://goo.gl/b1LBWJ. D’això se’n diu “do as I say, not as I do”. Prou hipocresia.

Ara ja és massa tard i hem trobat una alternativa al referèndum.

12. LES GRANS POTÈNCIES MUNDIALS NO RECONEIXERAN L’ESTAT CATALÀ

MENTIDA, el mateix li van dir a Eslovènia i al dia següent hi negociaven. El 2008 va presidir la UE.

13. TV3 RENTA EL CERVELL ALS CATALANS!

Primer de tot, cal dir que la gent mira el què vol mirar i els mitjans privats poden convidar qui vulguin. En segon lloc cal dir que la pluralitat a TV3 està assegurada, no com als mitjans estatals, tant públics com privats, com demostra el següent estudi quantitatiu: https://s.bsd.net/catalonia/main/page/file/badef9755ffd78a633_yum6bicdi.pdf . Cal afegir que aquesta manipulació espanyola és, a més de partidista, inconstitucional, incomplint l’article 1.1 de la Carta Magna. També vergonyós és el fet que s’obligui a TV3 a retransmetre mítings polítics de partits (amb assistents a remunerats) que no van anar a la diada, on hi van anar 1,5 milions de persones de forma gratuïta.

14. A CATALUNYA HI HA CORRUPCIÓ (3%)

És evident: Palau, Pujol, ITV, Pretòria… Si bé és cert que és necessària una reforma profunda per evitar que els lladres continuïn al carrer, en aquest estudi es demostra com Catalunya és la comunitat autònoma amb un índex de corrupció més baixa de l’Estat. Mentre a Catalunya hi ha hagut 5 casos de corrupció per cada milió d’habitants, a la resta de l’estat n’hi ha hagut 12 de mitjana. http://es.slideshare.net/rporrata/com-es-distribueix-la-corrupci-poltica-a-espanya . Catalunya també és una de les comunitats amb un major índex de transparència. Hi insisteixo, tenim encara molta feina a fer i per això cal un marc legal i cultural diferent a l’espanyol.

15. SEPARATISTAS! MEJOR UNIDOS!

Separatistas: es titlla de separatista com si fos un insult. En general, considero que els Catalans no estan farts d’España sinó de l’Estat Español, per tots els punts comentats anteriorment. La majoria tenim arrels espanyoles i no hi ha dubte que hi ha moltes similituds. Quan viatjo fora, sempre m’entendré millor amb un espanyol que amb un indonesi. Això no treu que quan viatjo per Espanya, on he visitat quasi totes les comunitats autònomes, admiri el seu llegat històric i estigui molt còmode amb el tracte rebut.

Ara bé, no vull ser una minoria que no tingui influència en la política general del país. Si hem de ser solidaris, volem escollir on enviem els diners. No puc estar d’acord amb que el dèficit fiscal serveixi perquè Extremadura o Madrid ofereixin avantatges fiscals que a Catalunya no podem oferir. És totalment comprensible que vulguem prendre el control d’on invertim els diners dels nostres impostos. No perquè siguem Catalans, sinó perquè és el fruit del nostre treball i la llavor del nostre futur.

També cal recordar que no hi ha tal separació, dintre de la UE, on tard o d’hora Catalunya hi serà, no hi haurà fronteres ni impediments a la lliure circulació de persones o capital. No dramatitzem.

16. BOICOT

Les amenaces també estan a l’ordre del dia. Des de l’Estatut del 2006, hi va haver un cert boicot cap als productes catalans, que després van anar desapareixent. Tinguem una cosa clara, els consumidors i les empreses compren coses perquè tenen una relació qualitat preu que els satisfà. Canviar de producte, sobretot per les empreses, pot implicar redissenyar una fórmula de producte o de procés productiu que difícilment estaran disposats a emprendre per una cosa tan ridícula com un boicot. A més, fer boicot implicaria deixar de consumir, per exemple, productes de la marca Nestlé o conduir cotxes SEAT. Està clar que els catalans no deixarem de menjar pernil o tomàquet, que procedeixen en gran mesura d’Extremadura.

A l’any 2000, el 57% de les exportacions catalanes can se a la resta de l’Estat Espanyol. Actualment, Espanya només representa el 43% de les mateixes. Està clar que durant molts anys, Catalunya ha tingut com a clients els consumidors i les empreses espanyoles, però això també ha estat una limitació per sortir a vendre fora. És en aquest precís moment, a les portes de l’independència quan les exportacions catalanes han batut rècords superant els 32.000M€, el possible “boicot” no ha de ser una raó per no ser valents.