Arxiu de l'autor: paufernandez13

El cártel del Pay x View en el fútbol

Posted on by

El Pay x View ha acercado el fútbol a los usuarios, que pasaron muchos años viendo solamente uno o dos partidos a la semana. En una progresión natural, ha pasado de ser un monopolio con la fusión de Vía Digital y Canal Plus (Digital +) a un cártel en el que los dos actores, Digital + y Gol T ofrecen exactamente lo mismo al mismo precio.

Esta situación ha mejorado mucho la accesibilidad de los aficionados a ver su equipo desde casa. Antes podían pagar 48€/mes por ver cuatro partidos de su equipo y ahora por 16€/mes tienen un canal temático. Ahora bien, no hay ninguna plataforma que te asegure ver todos los partidos de tu equipo favorito, aunque tu equipo sea el FC Barcelona o el Real Madrid y pese a celebrar los partidos en 8 horarios distintos (sin contar los lunes).

Cómo puede ser que el Gobierno de España tolere esta situación? Cómo es que los medios no se quejan de esta situación? Son preguntas retóricas, ya sabemos los intereses que cada uno tiene.

El consumidor es el gran perjudicado. Yo personalmente estoy cansado de ver anuncios y recibir llamadas telefónicas ofreciéndome todo el fútbol y ninguna plataforma te garantiza todos los partidos de tu equipo. Tienes que abonarte a ambas plataformas. Yo estoy abonado a Gol T, casi exclusivamente para ver al Barça, y sé que hay 8 partidos de liga que tendré que ir al bar si quiero ver. Además, no hay competencia en precios. El modelo de negocio de la telefonía móvil se ha instalado en el fútbol. Esto es una vergüenza.

La reforma de la Constitución, una pantomima

Posted on by

Aquesta reforma que està acaparant tants esforços i repercussió servirà per ben poc.

Si analitzem l’objectiu principal, limitar el dèficit, en primera instància pot semblar positiu per redir el poder intervencionista del govern. Això, donat el nivell de la classe política espanyola (i catalana), pot semblar molt interessant. Ara bé, els polítics tenen un gran repertori de recursos per manipular els comptes i complir amb la nova constitució. Passarà el que passa a totes les empreses en borsa, els interessos a curt termini  faran prendre decisions a gent que només té l’objectiu de perpetuar-se al càrrec. Davant d’una situació de dèficit, es podran fer desinversions que estratègicament poden ser ruïnoses al llarg o mitjà termini, com per exemple ha passat amb les llicències de construcció. Tot això només farà que complicar el trencaclosques. Si Grècia va amagar el seu fiasco a tothom, a Espanya, país de la picaresca, poden passar coses pitjors (12% del PIB de la zona €).

Però que ningú es preocupi. Donat que no s’estableix un límit determinat, això continuarà sent el camarot dels germans Marx. Tota aquesta reforma que es ven com la salvació serà bells and whistles, o com en diem a Catalunya, fum fum fum. S’ha de desviar l’atenció i justificar les dietes dels polítics.

El diu la Constitució espanyola, m’interessa ben poc, no és la meva. Jo no l’he votada i no serà el primer article amb el que no hi estigui d’acord.

La festa continua…

FCB, de club patrocinador a club patrocinat

Posted on by

A la propera junta de compromissaris se sotmetrà a votació la publicitat de Qatar Foundation a la samarreta blaugrana. És curiós que aquesta decisió s’hagi fet pública en el mateix moment en que s’anuncia que el FCB presentarà un pressupost amb uns beneficis (20M€) inferiors als ingressos per la publicitat que ofereix Qatar.Tindrà el color negre res a veure amb el petroli que subvenciona la samarreta? D’això en dic manipulació. És com si a la teva xicota de tota la vida, la despertes al matí i li dius: “ahir mentre estaves beguda ens vam casar, però si vols ens divorciem”. Aquest no és el mateix criteri que van seguir quan van decidir que en Johan Cruyff no havia de ser el president d’honor del club sense consultar al soci… No, calla, sí que és el mateix estil. Encara ressonen al meu cap les paraules de la campanya del President Rosell i el seu equip: “el soci és sobirà”.

Dit això, valoro molt positivament la capacitat de la junta per canviat una decisió errònia. No és la primera vegada que rectifiquen i crec que s’ha de ser valent per reconèixer els errors i ho han estat.

PERQUÈ NO VULL QATAR A LA SAMARRETA

El FCB ha estat fins ara amo de la seva imatge. Era un patrocinador de les entitats que volien (i el FCB permetia) associar-se amb el club. El club va rebutjar ser patrocinat per Bwin per l’ètica dubtosa del seu model de negoci i Beijing 2008, per representar un govern que no respecta els drets humans. Ambdues opcions eren econòmicament molt atractives, segons el que vaig poder llegir de la premsa. Ara això s’ha acabat. EL FCB HA PASSAT DE SER UN CLUB PATROCINADOR A UN CLUB PATROCINAT. Què vol dir això? Doncs senzillament que la imatge del Barça ja no depèn del club.

-Com pot afectar això a les finances del club?

Caeteris Paribus (sense tenir present que el FCB està travessant l’etapa esportiva més gloriosa de la seva història), la samarreta del FCB val menys amb Qatar que sense. Una altra cosa és que sigui la més venuda perquè el FCB és el millor equip del món. Ningú
pot negar que es perdran vendes per culpa d’això. UNICEF ajudava a vendre samarretes (opinió personal) i incrementava la cotització en partits amistosos i l’audiència televisiva.

 “Però són 30 M€! Això equival al marge brut de 1M de samarretes!” Podria dir algun directiu. Jo responc que també hi ha la publicitat a la web, a les rodes de premsa, a l’estadi… Quan val tot això? quin és el cost d’oportunitat de tot l’espai que ocupa QF? Hi ha marques que no volen associar-se amb Qatar i que per tant han rebutjat convenis amb el FCB? Quines despeses i obligacions té el FCB dintre del contracte amb QF (entrades i llotges, publicitat tv, drets internacionals, despeses d’hospitalitat vàries, personal del club dedicat, merchandising, logística d’imprimir publicitat a ambdues cares de la samarreta, negociació amb UEFA per permetre 2 sponsors, …)?

És curiós que la clàusula que permetia una extensió del patrocini a les seccions es descartés a la primera de canvi, un cop ja havien desvirgat la samarreta blaugrana. Què passarà quan hi hagi una revolta a Qatar com està passant a la resta de dictadures àrabs?

-Com afecta això a la massa de seguidors mundial?

Hem de tenir present que QF té unes connotacions ideològiques que no tots els socis i simpatitzants culers comparteixen. És extremadament arriscat posicionar-se d’aquesta manera. El FCB hauria de mantenir una posició més neutral, com tenia amb UNICEF o amb la samarreta neta.

-Perquè es gasten 30M€ els àrabs en promocionar una fundació?

No ho sé però m’agradaria saber-ho. També voldria saber quina societat o entitat hi ha al darrera. Els regals es fan per nadal.

-És Qatar una democràcia?

No, tot i que la gent del carrer hi viu feliç, segons diu el president Rosell.

-Quin benefici rep el soci del FCB de Qatar Foundation?

A banda dels diners cap, que jo sàpiga. De fet la samarreta blaugrana està aquest any més cara que mai, tot i la propaganda, responent a la inqüestionable llei de l’oferta i la demanda.

-Té alguna cosa a veure amb l’empresa que tenia el Sandro a Qatar i que va dir que es vendria si sortia elegit president?

No ho sé. Un aclariment crec que seria pertinent.

-Quant el president Rossell al 2003 va aprovar(com a membre de la junta) l’inserció de publicitat a la samarreta amb l’excusa de posar-hi Unicef, ja tenia pensat utilitzar-ho per posar propaganda de Qatar?

Crec sincerament que no, aleshores encara deia a tot arreu que mai es presentaria a les eleccions. El que sí és clar és que es va “embaucar” al soci.

Cada dia que passa amb aquesta directiva, el FCB és UN CLUB MÉS.

La maldición de la camiseta del Real Madrid

Posted on by

El Real Madrid es el equipo más laureado en la historia de la UEFA Champions League, que ha ganado en hasta 9 ocasiones. Es también uno de los clubes con mayores ingresos (500M€), mayor número de seguidores en todo el mundo y siempre ha contado entre sus filas con los mejores jugadores del momento. Todos estos factores, entre otros, les ha permitido disfrutar de una difusión extraordinaria, sobre todo en medios visuales como la prensa, la televisión y más recientemente, internet. Esta difusión, junto con el hecho de disponer de una camiseta totalmente blanca, convierte el espacio frontal de la misma en un escaparate donde lucir publicidad como pocos. El problema está en que en la vida real, dicho espacio privilegiado no ha traído suerte a las empresas que lo han esponsorizado.

ZANUSSI 82-85

Fue el primer sponsor del club en el año 1982, por 100 M de Pesetas. El famoso fabricante de electrodomésticos italiano, presentó pérdidas millonarias en 1982 y en 1983 fue absorbida por Electrolux.

PARMALAT 85-89

Otra empresa italiana, pagó por estampar su logo 180M de Pesetas. El gigante italiano, está considerado como la mayor bancarrota Europea. Se produjo el 24 de Diciembre de 2003. Feliz Navidad! Al parecer, un documento conforme la sociedad tenía una cuenta en las Caimán con $5B fue falsificado.

http://www.bizjournals.com/charlotte/stories/2003/12/22/daily14.html

RENY PICOT 98-91

Productor lácteo asturiano que pagó 200M de Pesetas por temporada. Actualmente factura 400M€ y cuenta con 50 años de historia. Ha tenido más suerte que sus predecesores.

OTAYSA 91-92

Distribuidora de marcas del grupo Volkswagen y asegurador que en el año 2000 presentó suspensión de pagos por un pasivo declarado de 3.700M de pesetas.

TEKA 92-01

La firma que más años ha aguantado en la camiseta merengue. Parece ser que no ha corrido la misma suerte que sus predecesores y disfruta de salud financiera y una buena posición en el mercado. Factura más de 1,1 billones de € y emplea a 6.000 trabajadores. No obstante, cabe recordar que en el 2001 se produjo el famoso “pelotazo” de Florentino Pérez, que no tiene nada que ver con Teka pero si con la finanzas madridistas que por entonces estaban muy mermadas.

REALMADRID.COM 01-02

Ante la ausencia de ningún patrocinador, el club decide promocionar su propia web en plena caída de la burbuja .com.

SIEMENS MOBILE, SIEMENS y BenQ SIEMENS 02-07

Para intentar arañar share al entonces todopoderoso Nokia, Siemens se estampa en la camiseta blanca. Primero como Siemens Mobile, más tarde como Siemens y finalmente como BenQ Siemens, resultado de la absorción de la sección de telefonía móvil de la multinacional alemana por parte de la empresa de Taiwan en 2005. En 2006, BenQ Siemens ya había presentado concurso de acreedores y en 2007 es desmantelada por falta de comprador, dejando 2.000 empleados sin trabajo. Los 24M€ por temporada pactados por cada una de las 5 temporadas no pudieron ser satisfechos.

BWIN 07-11…

Después de ver como el FC Barcelona rechazaba la oferta de esta página de apuestas online para lucir en su camiseta por razones éticas y de filosofía de club (hasta entonces), el Real Madrid no tubo reparos en aceptarla, aprovechando al mismo tiempo el vacío legal existente al respecto. La remuneración era de 18M€ por temporada. Lo más curioso del asunto, es que en febrero de 2005, el Real Madrid decidió demandar a Bwin por el uso ilegal de su imagen y la de sus jugadores. En 2006 Bwin presentó pérdidas de casi 540M€.

FLY EMIRATES ?

El Real Madrid acaba de firmar un contrato por cinco años con la aerolínea árabe sin que se conozca el montante de la operación. Así pues, el Real Madrid ha sucumbido a los petrodólares como el Arsenal, el Paris Saint-Germain, el Milan, el Hamburgo o el Olympiacos. En la pasada supercopa de España, Bwin aún lucía en la elástica blanca.

KELME 94-98

Mención especial a la marca que equipaba al Real Madrid durante 5 temporadas. En 2002, el gobierno de la Comunitat Valenciana le concedió un crédito de 9M€ para evitar su quiebra.

METRO

Tampoco se salva la sección de baloncesto. El patrocinador de dicha sección dejó de editarse a principios del 2009, apenas 18 meses después de firmar el acuerdo de esponsorización en julio de 2007.

WHO IS NEXT? Reflexiones

Sabían que el Gobierno de España patrocina al Real Madrid a través de www.visitspain.org con 3M€? Quiere eso decir que el default está más cerca? Sabe alguien si Grecia ha tenido algo que ver? Será el blanco de las casas de Mykonos o del Yogur?

El doblatge genera ignorància

Posted on by

En aquest país, l’indústria cinematogràfica està empobrida per un intervencionisme proteccionista que es reflexa en la pobra qualitat del cinema nacional, en l’elevat preu de les entrades i en l’escassa varietat de títols exhibits als cinemes. L’origen d’aquesta situació el trobem en els següents punts:

  • Legislació que obliga als compradors dels drets de difusió del material a destruir les còpies generades un cop venç el termini.
  • Subvenció a treballs que són minoritaris i poc rentables, per no dir infumables.
  • Doblatge de pel.lícules.

El doblatge no només representa un cost addicional sobre un producte que ja té un enorme mercat secundari il.legal, sinó que representa una lacra per la societat.Yoda

Espanya gaudeix d’una de les millors indústries de doblatge del món, és d’una gran qualitat. El problema és que és una indústria del tot inútil, un deadweight loss to society. Un doblatge no aporta valor sinó que el redueix, i al mateix temps genera incultura en els usuaris que s’acostumen a tenir-ho tot mastegat en la seva llengua i perden així una gran oportunitat d’aprendre’n daltres (em refereixo principalment als doblatges de l’anglès, que considero una llengua imprescindible per qualsevol persona). Després apareix la necessitat d’acudir a les acadèmies d’idiomes que intenten cobrir les mancances que no s’han après en l’edat on s’han d’aprendre. Algú ha après alguna cosa en una acadèmia d’anglès?

Per tot això, considero que no s’hauria de doblar pel.lícules de cap llengua de les considerades habituals (les consideracions polítiques no valen per res). A Catalunya, no s’hauria de traduir al català ni al castellà contingut original en anglès, castellà o català. Com a molt subtitular i a aprendre.

Justícia esportiva … vergonya ètica

Posted on by

El futbol espanyol cada cop s’assembla més al món empresarial espanyol. Des dels escàndols dels no-descensos administratius del Sevilla i el Celta (1.995) fins a la massificació de les lleis concursals.

La temporada que ve, a primera divisió hi haurà 3 equips nous que han passat recentment o estant passant una situació concursal (antiga suspensió de pagaments): Rayo Vallecano (com a part de l’imperi Ruiz Mateos), Real Betis i Granada. D’altra banda, hi ha equips que han salvat els mobles miraculosament fitxant jugadors, com ara el Zaragoza, per presentar el concurs immediatament després del final de lliga. Això, senyors és fer trampes al solitari i és conegut al món dels txiringuitos amb el nom de fer un “sinpa”.

Els dirigents cerquen perpetuar-se als càrrecs per mantenir les seves influències. Els dirigents normalment s’apoltronen mitjançant la compra de participacions d’un club, ja que només hi ha 3 clubs que no són SAD (C.A. Osasuna, Real Madrid i F.C. Barcelona). Com és que hi ha gent que posa diners comprant equips de futbol? Desenganyem-nos, l’objectiu no és defensar l’amor a uns colors sinó utilitzar el club per interessos personals, tot seguint l’exemple de Jesús Gil.

Algú s’ha preguntat on van tots els diners que genera el futbol? Segons un estudi del professor José María Gay de Liébana, el futbol espanyol ha perdut 100M€ en l’exercici fiscal 2009-2010. Qui ha capturat aquesta riquesa? Jugadors? Clubs estrangers de procedència de jugadors? Ajuntaments? O potser són els dirigents i els intermediaris? (de les federacions en parlarem un altre dia).

Conseqüències: tot i tenir a la lliga els campions del món i d’Europa, tant a nivell de club com de selecció, la credibilitat dels clubs de la LFP està al mateix nivell que la dels polítics. Això dificulta la negociació de tots els clubs. Només cal veure els casos d’Alexis Sánchez (FCB) i Héctor Moreno (RCDE), on el problema no ha estat tant la quantitat a pagar sinó els terminis de pagament. S’ha generat una lògica crisi de confiança que acabarà encarint el mercat.

Veurem quants equips estan sanejats al 2014, tot i que m’hi jugo un pèsol que no seran ni la meitat i hauran de tornar a fer excepcions per garantir la continuïtat del model Panem et circenses, on el pa seria l’estat del benestar i el circ el futbol.

Sobre el bloqueig a nous socis FCB

Posted on by

Desmuntant l’excusa de la directiva per restringir l’accés de nous socis del FCB

Una de les decisions que ha executat la junta directiva del President Sandro Rosell ha estat la de bloquejar l’accés de nous socis que no siguin familiars de socis existents. Aquesta mesura és una contradicció al leit motiv de “més que un club” (com ara eliminar seccions i fer propaganda d’una dictadura com Qatar).

L’excusa? El President Rosell va posar un exemple: imagineu que un magnat de Sibèria que té molts calers vol ser president del Barça. Només hauria de fer soci als 30.000 habitants del seu poble duran un mínim de 12 mesos abans de les eleccions i tindria el control del club. Anem a desmuntar aquest argument:

  1. Potser s’hauria de limitar el poder del president i donar més força a la junta de socis compromissaris. Recordem que l’actual president no en fa ús per prendre decisions tan rellevants com la publicitat a la samarreta, l’expulsió del president d’honor, l’eliminació de seccions o l’inclusió de publicitat a la samarreta.
  2. Fem números, el carnet de soci val 161,50€, per 30 mil siberians són: 4,85M€. Hi ha un altre gran problema, no es pot votar per internet i el magnat hauria de desplaçar a la seva gent. Un vol des de Novosibirsk val 1.400€, per 30K son 42M€. Sense comentar dietes, allotjament i algun incentiu. És evident que és una autèntica barbaritat, però pensem, amb 30K no n’hi hauria prou, el President Rosell va rebre el suport de 35K.

Sr. President del FCB, prego que rectifiqui com molt bé ha fet altres vegades (l’última amb la grada jove amb exclusivament socis). Ser del Barça és un sentiment que no es produeix al néixer sinó amb l’admiració del model de club i els èxits esportius. Puc assegurar que hi haurà grans barcelonistes que amb aquesta limitació no podran gaudir del club, no tothom ha tingut la sort de néixer amb el carnet de soci sota el braç. No limitem el creixement del club. El Barça, és de tots els barcelonistes.